"Jo ressalto"

La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional

Com a futurs assessors cal tenir una visió interactiva i circular de les raons per les quals es creen, es repeteixen o es mantenen problemes a les institucions. Per tant, la nostra intervenció s’haurà de basar en la realitat i necessitats concretes diferencials de cada centre, només així, durem a terme una intervenció institucional. Entenem per aquesta, una relació de col·laboració i acceptació per part del centre, i amb l’objectiu d’ajudar a la resolució de problemes i millorar la situació inicial del centre. Tot i així, la funció de l’assessor és dual; d’una banda, respon a una tasca i objectius encomanats per l’administració, i d’altra banda, té l’objectiu d’incidir en l’organització. Una capacitat clau com a bons assessors/es, serà treballar de la manera més eficient possible sense que aquest doble perfil ens afecti de manera negativa.

La primera tasca com a assessors serà determinar, descriure i explicar en quina modalitat de centre treballem. Els objectius són: atendre a la demanda, i fer una proposta d’actuació adequada. Tot i així, com assessors tenim un guió que ens ajudarà en el procés, en el qual s’inclouen els següents blocs; Identitat i context, estructura i funcionament, ideologia i expectatives en relació a la intervenció psicopedagògica.

Seguint els resultats obtinguts per aquest guió, podrem fer una classificació ( que en cap cas serà universal ni estanca) de les diferents tipologies de centres existents, tal com;
A. Piràmide eficient
B. Melic
C. Trineu
D. Padrí o Campana de vidre
E. Club d’amics
F. Iglú
G. Maranya
H. Gemec
I. Formiguer

Aquests models organitzatius de centres els podem distingir sobretot per aspectes com;
- Funció i tasques de la direcció
- Relació entre els professionals
- Limitacions i responsabilitats dels professionals

Pel que fa a l’estil personal i professional de l’assessor o assessora, hi ha criteris o graus en funció de característiques personals i maneres de treballar tals com;
- L’autonomia , dependència o grau de seguretat
- Respecte
- Responsabilitat
- Flexibilitat o rigidesa
- Claredat
- Autocontrol i reflexió
- Col·laboració
- Proximitat afectiva i relacional
- De sentit d’humor
- Neutralitat

Aquestes permeten establir certes relacions entre la manera de fer com assessors i la manera com encaixarem al centre. Tot i així, cal tenir present que cada centre és diferent, per tant, s’hauran de potenciar o d’evitar determinades actituds o posicions en funció de la situació o realitat concreta de cada organització.

Pera poder col·laborar en un centre, el primer pas és que el centre ens deixi “entrar” a participar i a formar part de la seva dinàmica. Això només ho aconseguirem amb uns requisits mínims com ara;
- La intervenció és acceptada, mostra respecte i no és valorada com una amenaça
- Confiança
- Proximitat
- Confidencialitat
- Prioritat en la relació interpersonal
- Aportacions interessants
- Atorgar-los protagonisme
- Empatia

Com assessors cal que tenir en compte que la nostra tasca es complica en aquells centres que no consideren necessària la nostra actuació. Per disminuir aquestes situacions, es podrien prendre mesures com;
- Donar suport als professionals dels centres
- Ajudar a prendre decisions de millora
- Potenciar iniciatives de col·laboració
- Potenciar la creació d’equips cohesionats
- Potenciar l’avaluació externa i interna
- Introduir la necessitat de l’esperit crític i buscar solucions

Aquestes accions d’ajuda o de millora serien més fàcils d’aplicar en el cas que;
- El professional no tingués tants centres al seu càrrec
- Dificultat de compaginar tasques
- Més temps
- Flexibilitat en l’organització
- Tenir present que la intervenció institucional no és possible arreu
- Necessitat de bona relació amb el centre
- Si hi ha suport de tots els organismes és pot ajudar molt més al centre