Anàlisi dels rols plays

Hola!!

El passat dimarts vam representar davant de tota la classe els rols plays preparats per la sessió. Ens vam col·locar en rotllana perquè els companys poguessin fer d’observadors mentre alguns realitzaven els rols plays.

El nostre grup juntament amb el grup 6 va representar el model d’intervenció, aquest model consistia en que l’assessor era l’expert en el tema del qual es feia un assessorament i els participants havien de fer el que ell manava, ja que era el que més sabia en aquell tema. L’assessor era qui donava les pautes als usuaris per poder aprendre i és qui dirigeix la reunió en tot moment.

Després de la nostra representació és va fer un anàlisi de les fortaleses, les debilitats i els tòpics. Com a fortaleses cal destacar: la jerarquia en el posicionament de l’assessor i el director en vers els professors, el lideratge de l’assessor en tota la reunió, la participació en la solució la feia l’assessora i que era un model d’expert.

Com a debilitats no es va destacar cap en concret, potser que en la representació mancava el sentit.

Com a tòpics es van senyalar dos, el primer que el director era de sexe masculí i el segon que les TIC ens permetrien adaptar-nos al futur.

Després de la nostra representació, el grup 2 i 5 van representar el model de facilitació, aquest model es centra en saber quin és el punt de vista o l’opinió de la part assessorada, ja que són qui prendran la iniciativa, el coneixement i la presa de decisions.

També es va fer un anàlisi de les fortaleses, les debilitats i els tòpics de la representació. De les fortaleses es va destacar: l’adaptació i individualització que es va fer als assessorats, el lideratge de la directora, el rol de l’assessora i el sentit de l’assessorament.

Com a debilitats tampoc es va destacar res en concret, simplement que a vegades hi havia una mica de desbordament per part de l’assessora quan els professors li preguntaven.

De tòpics no es va destacar cap.

Els grups 3 i 4 van representar el model de col·laboració, aquest model és molt semblant a l’anterior, ja que també busca l’opinió dels assessorats per fer l’assessorament, busca la col·laboració de tots els participants per poder arribar a una solució d’una manera dialogada i argumentada. Es diferència del segon model en que el col·laboratiu implica un procés de millora on està implicada tota la comunitat educativa, a més té indicis de que existeix un clima de solidaritat entre els participants des del principi.

D’aquesta representació també es van analitzar les fortaleses, les debilitats i els tòpics. Com a fortaleses es va citar el clima de solidaritat entre els professors, el nivell d’individualització a cada professor segons l’assignatura que impartia i que l’assessor estava situat en les matèries.

Com a debilitats només es va destacar la manca de sentit al igual que en el primer model representat.

No es va destacar cap tòpic.

Finalment, després de totes les representacions ens van quedar molt més clars els tres models d’assessorament.