"Jo Ressalto"

Article 1: “La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional”

A l’hora de col·laborar amb els centres educatius, els assessors, intenten intervenir tenint en compte la realitat concreta del centre, però procurant anar més enllà d’una visió lineal i parcialitzada, entrant en un anàlisis que contempli la complexitat de la institució. Ens referim doncs, a una intervenció que incorpori la perspectiva institucional.

La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional, té l’objectiu prioritari de col·laborar per la millora del centre com a conjunt, a més a més d’intervenir de manera contextualitzada que ajudi al centre.

Per poder realitzar aquesta intervenció institucional, s’ha de realitzar com hem dit abans un anàlisi per poder entendre les demandes i per poder realitzar propostes adequades als centre al qual ens dirigim ja que, tots els centres no són iguals. Per tant, cal conèixer la seva manera de fer, d’organitzar-se, del tipus de relacions que s’hi estableixen, etc. Per poder realitzar aquest anàlisis ens basarem en punts:

• Identitat i Context:
• Estructura i Funcionament
• Ideologia
• Expectatives en relació amb la interpretació psicopedagògica.

A partir d’aquest anàlisis realitzats, s’han determinat algunes tipologies de centres com les següents:

• Piràmide Eficient
• Melic
• Trineu
• El Padrí o Campana de vidre
• Club d’amics
• Iglú
• Maranya
• Gemec
• Formiguer

Per poder donar un bon assessorament, els assessors han de tenir un cert estil personal i professional, que ha de permetre obtenir la informació necessària dels centre per poder fer un bon assessorament. Per tant han d’aconseguir entrar al sistema del centre. Aquest perfil d’assessor es basarà en uns certs graus:

• Autonomia/Dependència
• Respecte
• Responsabilitat
• Flexibilitat
• Claredat
• Autocontrol/Reflexió
• Col·laboració
• Proximitat afectiva relacional
• Sentit de l’humor
• Neutralitat

Article 2: “Las relaciones en la escuela: Perspectiva Tridimensional”

Les relacions en l’escola es produeixen gràcies a comunicació que provoca relacions interpersonals entre els agents d’aquesta. Per tant, l’element fonamental però poder establir relacions entre les persones és la comunicació.

Per tant, el centre escolar és el lloc on es crea una sèrie de relacions interpersonals que configuren un clima de la mateixa institució o centre escolar.

Les relacions que es poden establir en els centres poden tenir una perspectiva tridimensional:

• Eix céfalo/caudal
• Pla antero/posterior
• Eix dreta/Esquerra.

“Jo ressalto”- Montse

ARTICLE 1: “La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional”.

L’assessorament és una professió complexa, on cada dia s’ha de reflexionar sobre el que es fa, per què es fa, com es fa i com es pot millorar.

Quan es treballa amb un centre educatiu, s’ha de fer conjuntament, discutint i reflexionant per comprendre el problema i aconseguir la millora del centre. És a dir, amb una perspectiva institucional. Aquest assessorament, influeix en la institució, però s’ha de respectar la seva manera de funcionar, d’aquesta manera les propostes de millora seran acceptades.

El primer pas per a conèixer el centre i poder treballar conjuntament és l’anàlisi institucional. Aquest anàlisis té un guió amb quatre blocs:

1. Identitat i context (imatge exterior i pròpia)

2. Estructura i funcionament (aspectes estructurals)

3. Ideologia (aspectes ideològics)

4. Expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica (expectatives del centre sobre la intervenció)

Podem veure que existeixen diferents tipus de centres segons els criteris analitzats. Tot i que no és una classificació tancada. Els diferents tipus de centre, són:

A. Piràmide eficient.

B. Melic

C. Trineu

D. El Padrí o Campana de Vidre

E. Club d’amics

F. Iglú

G. Maranya

H. Gemec

I. Formiguer

Per a poder col·laborar amb un centre, és bàsic, que aquest pensi o cregui que necessita la funció de l’assessor, sinó el veurà com a un element distorsionador.  Algunes de les condicions per poder col·laborar i treballar conjuntament amb el centre són, una intervenció respectuosa, que confiïn amb l’assessor, la proximitat, la confidencialitat o que percebin que tenen protagonisme en el procés de millora.

La intervenció des d’una perspectiva institucional, ha de complir una sèrie de condicions:

- Nombre de centres per assessor no superior a quatre.

- Disposar de temps.

- Flexibilitat en l’organització del temps.

- Bona relació entre assessor i centre.

- Suport d’inspecció i coordinació amb l’EAP.

Aquest tipus d’intervenció no és possible en tots els centres, quan això succeeix s’han de realitzar altres mesures i intervencions que millorin la seva autoestima.

ARTICLE 2: “Las relaciones en la escuela: Perspectiva tridimensional”.

L’escola és un espai on es produeixen relacions interpersonals que generen comunicació. La comunicació, és l’aprenentatge significatiu que es produeix a l’escola. És bàsic per a crear les xarxes i les relacions entre les persones.

La escola és una jerarquia, perquè la supervisió i el control actuen en totes les direccions. Hi ha diversos tipus de jerarquia, però l’encarregat d’entendre el tipus de relació entre els membres de l’escola es troba a la part superior.

Les relacions que es produeixen els centres, poden tenir una perspectiva tridimensional (eix cèfalo/caudal, pla antero/posterior i eix dreta/esquerra).

Una part de les relacions entre les persones està ocult per la influència de la cultura, per exemple, per la discriminació, la rellevància o la minoria. És important que es produeixin canvis en algunes de les relacions que es produeixen als centres.

"Jo Ressalto"

Article 1 : “La intervenció psicopedagògica des de una perspectiva institucional”

L’assessorament als centres educatius l’hem de visualitzar d’una perspectiva institucional; Hem de tenir en compte el conjunt del centre, observant la seva realitat més concreta i anar més enllà. L’objectiu prioritari és el de treballar conjuntament per a la millora del centre.

Així podem dir doncs que d’intervenció psicopedagògica té la finalitat d’incidir en la cultura del centre, tots aquelles elements (Identitat i Context, Estructura i Funcionament, Ideologia, Expectatives en relació amb l’intervenció psicopedagògica) que fan referència a la seva organització i funcionament i a la seva visió de l’educació, amb la fita de donar suport i poder millorar aquests elements per tal de que no puguin aparèixer més.

La caracterització de centres ens pot facilitar la nostra tasca com assessors, però no l’hem de considerar com una classificació universal. Existeixen varis tipus:

• Piràmide Eficient
• Melic
• Trineu
• El Padrí o Campana de Vidre
• Club d’amics
• Iglú
• Maranya
• Gemec
• Formiguer

Per poder col·laborar en un centre hem de presentar la nostra ajuda com un canvi positiu i que el centre no s’ho prengui com una amenaça. S’ha d’aconseguir entrar en el sistema del centre i això requereix unes condicions mínimes:

• Que sentin que la intervenció parteix del respecte i l’acceptació de la seva dinàmica i que no sigui una amenaça.
• Que tinguin confiança en les aportacions i les propostes de l’assessor/a.
• Que percebin proximitat a nivell relacional i que les aportacions també siguin properes a es necessitats reals.
• Relació de confidencialitat en tot moment.
• Que percebin que es prioritza la construcció de la relació.
• Que es noti que la persona que assessora té diferents punts vista.
• Donar protagonisme al centre per plantejar els objectius que es pretenen aconseguir.
• Que percebin per part de l’assessor/a empatia i que pretén comprendre la realitat del centre.

Aquests tipus d’intervencions són complicades ja que el centre es tanca i no deix entrar cap mena de suport extern. Generalment es necessitarien un cop feta l’avaluació del centre altres equips de suport com les Administracions o l’EAP.

Article 2 : “ Clima de la institució”

El comportament d’una persona en una organització no depèn únicament de les seves característiques individuals, sinó que també influeixen les característiques del seu entorn. Cada escola és diferent i única i el seu clima també depèn dels seus factors que interaccionen entre ells (Agents personals, comunicació, cultura, relacions entre membres).

La comunicació d’aquests agents sobretot entre els membres de la institució és de vital importància perquè són els encarregats de crear xarxes d’interacció entre ells. Aquest fet es pot analitzar des de la perspectiva tridimensional, que avarca els membres del centre a través de tres eixos que es relacionen entre sí (cèfalo-caudal, antero-posterior, sagital).

El primer eix ens descriu la tipologia de jerarquia que existeix dins la institució, i la seva especificació on podem trobar una jerarquia epistemològica, avaluadora, normativa, experimental o legal. El segon eix ens dóna informació sobre el significat ocult d’algunes relacions on generalment fa referència a actituds discriminatòries. El tercer eix fa referència a les relacions a nivell nomotècnic i ideogràfic, és a dir tot el que té a veure amb la legalitat i llibertat dels papers que es desenvolupen dins el centre.

Per a que es puguin canviar les relacions entre els membres d’un centre com assessors hem de tenir en compte la comunicació; Per exemple en un clima de competitivitat és més fàcil que sorgeixin comportaments individualistes i per tan el canvi de “cultura” del centre serà més difícil per a l’assessor/a. La comunicació ha de ser l’eina que com a professionals que de fer servir per facilitar processos de canvi per a la millora dins dels centres, promoure la implicació i la participació de tots els agents i fomentar que els equips amb més autoritat siguin els impulsors de noves mesures.

"Jo ressalto"

Article 1: La intervenció psicopedagógica de d’una perspectiva institucional

Per tal de poder col·laborar amb un centre s’ha de tenir present que és indispensable conèixer-lo en profunditat. Saber analitzar la situació en que es troba per poder respondre a les seves necessitats és una tasca que com a assessors hem de tenir molt present. Des de la perspectiva de la intervenció institucional cal remarcar la importància d’incidir sobre la cultura del centre, és a dir, donar tots els elements possibles perquè aquest pugui desenvolupar-se i millorar. També, un altre aspecte important de la funció assessora és que treballa des de dues perspectives: des d’una perspectiva encomanada per l’administració que és el compliment d’uns objectius i unes tasques determinades, i per altra banda des de la perspectiva d’incidir sobre la institució.

Per tal de conèixer una institució hem de tenir en compte quatre blocs per dur a terme la intervenció:

• La identitat i el context de la institució
• L’estructura i el seu funcionament
• La ideologia del centre
• Les expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica

Com assessors hem de saber que existeix una tipologia de centre molt variada, tots ells es diferencien en les relacions entre professionals, en les estructures organitzatives, en ideologia i imatge, etc. Els diferents tipus de centres que presenta l’article són:

• · Piràmide eficient
• · Mèlic
• · Trineu
• · El Padrí o Campana de vidre
• · Club d’amics
• · Iglú
• · Maranya
• · Gemec
• · Formiguer

Per realitzar la intervenció en un centre cal que hi hagi una relació afectiva positiva, és a dir, que hi hagi un respecte cap a la institució i al seu funcionament, que existeixi comunicació entre els dos, que se’ls faci partícips del procés d’assessorament i que vegin d’utilitat la tasca de l’assessor.

Finalment, per a què es pugui portar a terme la funció assessora d’aquest tipus cal que:

• · Un professional no tingui més de tres o quatre centres a assessorar a la vegada.
• · El temps per dedicar-hi a la institució sigui ampli.
• · Flexibilitat en el temps
• · Bona relació amb el centre
• · Tenir suport per part d’Inspecció i bona coordinació amb l’EAP.

Com a assessors també hem de saber que aquest tipus d’assessorament no es pot realitzar en tots els centres.

Article 2: “Las relaciones en la escuela: perspectiva tridimensional”

En un centre escolar es configuren xarxes de relacions interpersonals que constitueixen el clima d’aquest. S’ha de tenir en compte que tots els centres escolars són iguals però irrepetibles en ells mateixos.

És de vital importància la comunicació dintre dels centres educatius, aquesta xarxa de relacions es pot estudiar des de la perspectiva tridimensional, que configura des de la integració de tres eixos, cèfalo/caudal-antero/posterior-sagital, la visió de les relacions entre les persones. Mirant des del primer eix podem observar quin tipus de jerarquia hi ha implantada en un centre, aquesta pot ser: epistemològica, avaluadora, normativa, experimental o legal. Des del pla antero/posterior podem observar el significat d’algunes relacions que estan ocultes, com actituds discriminatòries, els alumnes que passen inadvertits, les minories i el paper de les dones. I mirant des del pla sagital es poden incloure totes les relacions a nivell nomotècnic i ideogràfic.

També es necessari que hi hagi un procés de canvi en algunes relacions del centre, com a assessors hem de tenir present que si no es porta a la pràctica aquest canvi de les relacions podem caure en l’error d’instaurar canvis superficials que no aportaran res al centre .Per aquest motiu, s’ha de donar importància a afavorir el context educatiu de la institució, a facilitar la investigació als professionals sobre les maneres de relacionar-se, fomentar la participació de totes les persones implicades en la institució, potenciar la iniciativa i el desenvolupament organitzatiu i a fomentar que els equips directius siguin impulsors, facilitadors i coordinadors dels processos de millora del centre.

"L'equip llegeix"

Hola a tots i totes!

Aquí deixem les lectures de cada membre del grup. Aquest petit llistat ens dona algunes pistes sobre els nostres interessos.

• Esther Soriano: “L’assessorament psicopedagògic a Catalunya”


• Montserrat Trenchs: “La escuela que aprende”


• Victor Vialubí: “Formación de formadores”


• Silvia Sorinas: “Los siete saberes necesarios para la educación del futuro”


• Vanessa Sisternas: “Las tareas del formador”

Tal i com podem intuir amb els títols de les lectures, el nostre grup ha fet una tria de temàtiques que ha resultat coincident de forma dual.
Una part del grup, s’ha interessat per temàtiques més relacionades amb el món educatiu formal fent una tria relacionada, d’alguna manera, amb el sistema educatiu. Pel que fa a l’altre part del grup, mostra interessos per temes relacionats amb la formació dels professionals, per tant, és un tema que podria anar adreçat també al món de l’empresa privada.

"Jo ressalto"

Les relacions a l’escola: una perspectiva tridimensional

Aquest article fa referència a tots aquells aspectes que estan relacionats amb els diferents models de comunicació que s’estableixen als centres. Com a futurs assessors/es, hem de tenir presents els trets característics comuns que acosten posicions entre escoles, a l’hora que som conscients de que cada centre és únic i irrepetible.

Per a poder treballar d’una manera adequada a cada centre, haurem de fer-ho des d’una perspectiva tridimensional tenint en compte els seus tres eixos (cefalo caudal, anterior y dreta/esquerre). Aquesta perspectiva ens permetrà aprofundir en l’estudi i descripció de les relacions interpersonals que s’estableixen a la institució en la qual treballem, ja que podrem accedir a informació clau com ara, quina influencia i quin tipus de jerarquia s’estableix, o quines són aquelles relacions que queden amagades a simple vista, però que marquen el tarannà i el funcionament del centre.

D’altra banda però, si ens centrem en la part més pràctica, com assessors haurem de produir canvis profunds en aquestes relacions, visibles a nivell pràctic, ja que els canvis d’actituds són necessaris però no suficients per part dels professionals assessorats. Tenint en compte doncs, que l’objectiu és evitar canvis superficials, s’ha de treballar en des de la concepció, l’actitud i la pràctica en aspectes com;
· Millora del context organitzatiu
· Afavorir i facilitar la investigació
· Fer partícip a tota la comunitat en el procés de canvi
· Tenir present que la iniciativa amb més capacitat de canvi és aquella que inclou a tota la comunitat
· Treballar des d’una perspectiva democràtica
· Dinamització de l’escola

"Jo ressalto"

La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional

Com a futurs assessors cal tenir una visió interactiva i circular de les raons per les quals es creen, es repeteixen o es mantenen problemes a les institucions. Per tant, la nostra intervenció s’haurà de basar en la realitat i necessitats concretes diferencials de cada centre, només així, durem a terme una intervenció institucional. Entenem per aquesta, una relació de col·laboració i acceptació per part del centre, i amb l’objectiu d’ajudar a la resolució de problemes i millorar la situació inicial del centre. Tot i així, la funció de l’assessor és dual; d’una banda, respon a una tasca i objectius encomanats per l’administració, i d’altra banda, té l’objectiu d’incidir en l’organització. Una capacitat clau com a bons assessors/es, serà treballar de la manera més eficient possible sense que aquest doble perfil ens afecti de manera negativa.

La primera tasca com a assessors serà determinar, descriure i explicar en quina modalitat de centre treballem. Els objectius són: atendre a la demanda, i fer una proposta d’actuació adequada. Tot i així, com assessors tenim un guió que ens ajudarà en el procés, en el qual s’inclouen els següents blocs; Identitat i context, estructura i funcionament, ideologia i expectatives en relació a la intervenció psicopedagògica.

Seguint els resultats obtinguts per aquest guió, podrem fer una classificació ( que en cap cas serà universal ni estanca) de les diferents tipologies de centres existents, tal com;
A. Piràmide eficient
B. Melic
C. Trineu
D. Padrí o Campana de vidre
E. Club d’amics
F. Iglú
G. Maranya
H. Gemec
I. Formiguer

Aquests models organitzatius de centres els podem distingir sobretot per aspectes com;
- Funció i tasques de la direcció
- Relació entre els professionals
- Limitacions i responsabilitats dels professionals

Pel que fa a l’estil personal i professional de l’assessor o assessora, hi ha criteris o graus en funció de característiques personals i maneres de treballar tals com;
- L’autonomia , dependència o grau de seguretat
- Respecte
- Responsabilitat
- Flexibilitat o rigidesa
- Claredat
- Autocontrol i reflexió
- Col·laboració
- Proximitat afectiva i relacional
- De sentit d’humor
- Neutralitat

Aquestes permeten establir certes relacions entre la manera de fer com assessors i la manera com encaixarem al centre. Tot i així, cal tenir present que cada centre és diferent, per tant, s’hauran de potenciar o d’evitar determinades actituds o posicions en funció de la situació o realitat concreta de cada organització.

Pera poder col·laborar en un centre, el primer pas és que el centre ens deixi “entrar” a participar i a formar part de la seva dinàmica. Això només ho aconseguirem amb uns requisits mínims com ara;
- La intervenció és acceptada, mostra respecte i no és valorada com una amenaça
- Confiança
- Proximitat
- Confidencialitat
- Prioritat en la relació interpersonal
- Aportacions interessants
- Atorgar-los protagonisme
- Empatia

Com assessors cal que tenir en compte que la nostra tasca es complica en aquells centres que no consideren necessària la nostra actuació. Per disminuir aquestes situacions, es podrien prendre mesures com;
- Donar suport als professionals dels centres
- Ajudar a prendre decisions de millora
- Potenciar iniciatives de col·laboració
- Potenciar la creació d’equips cohesionats
- Potenciar l’avaluació externa i interna
- Introduir la necessitat de l’esperit crític i buscar solucions

Aquestes accions d’ajuda o de millora serien més fàcils d’aplicar en el cas que;
- El professional no tingués tants centres al seu càrrec
- Dificultat de compaginar tasques
- Més temps
- Flexibilitat en l’organització
- Tenir present que la intervenció institucional no és possible arreu
- Necessitat de bona relació amb el centre
- Si hi ha suport de tots els organismes és pot ajudar molt més al centre

Reunió Acta Nº:4

Secretari/a: Esther Soriano	Responsable reunió: Vanessa Sisternas
Dia: 15/11/2011 Lloc: Aula C-105 Durada de la reunió: 4 hores	Participants: Vanessa Sisternas Esther Soriano Sílvia Sorinas Montserrat Trenchs Víctor Vilaubí
Excusats:
Ordre del dia: -Representació dels Rols Plays -Anàlisi de les representacions -Reflexió conjunta sobre els tres models d’assessorament
Desenvolupament: En primer lloc es va dur a terme la representació del primer model d’assessorament, el d’intervenció. Un cop finalitzat es van analitzar les fortaleses, les debilitats i els tòpics de la representació. En segon lloc es va dur a terme la representació del segon model, el de facilitació. Al igual que amb la primera representació es van analitzar les fortaleses, debilitats i tòpics. En tercer lloc es va representar el model de col·laboració i es va fer el mateix anàlisi que amb els dos primers. Finalment, per la pròxima sessió es va demanar que es llegissin 4 articles i que cada persona destaqués les idees que creien més importants i que podien servir-los d’aprenentatge.
Acords i responsables: -Cada persona llegirà els 4 articles i farà un anàlisi de les idees. Un cop realitzada aquesta part ho penjarà en el seu blog d’equip abans del diumenge dia 20/11/2011.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Aquesta sessió va servir per poder clarificar els tres models de assessorament i poder distingir-los els uns dels altres.

"Nosaltres ressaltem"

ARTICLE 1: “La dinamización de los equipos docentes”

Com a formadors/es hem de tenir present que la cohesió i el treball en equip, aporten millors decisions i compromís de totes les parts implicades, però la realitat ens porta a parlar dels problemes i conflictes que poden sorgir. Per aquest motiu és important, millorar la motivació dels membres de l’equip. Per millorar aquesta motivació, cal treballar en la innovació, proposició de reptes, en l’èxit i el reconeixement de les tasques realitzades. 

• El grup-classe ressalta:

- Importància del treball en equip per millorar el rendiment dels alumnes.

- Innovació = èxit.

- Necessitats i potencialitats individuals.

- Necessitats grupals abans que les individuals.

- Integració dels propòsits (el que vol cadascú).

- Eficàcia d’un equip i la innovació = cohesió social.

- La cohesió augmenta la motivació.

- No hi ha res més important que contagiar l’èxit.

- L’assessor treballa per cobrir les necessitats individuals i del grup.

- Per cobrir aquestes necessitats: Preguntar individualment, activitats en les que recull opinions individuals, qüestionaris, activitats d’interacció individual.

- Aquella persona que més participaà qui més fa pel grup.

ARTICLE 2: “Claves para la dinamización interna”

Les demandes d’assessorament tant per part de l’assessorat com de l’assessor s’han de concebre com una actitud positiva. Ja sigui de forma externa com del mateix centre educatiu. Perquè aquesta formació es doni amb èxit cal evitar els errors relacionats amb la resistència al canvi. 

1. Consens artificial

2. Immobilisme subtil

3. Externalització

4. Patologització del quotidià

5. Expertisme

6. Clientisme

7. Procetilisme subtil

Tot i aquestes dificultats, com assessors hem de tenir present que hi ha centres on hi ha hagut un gran èxit, gràcies a la implicació dels docents i de l’assessor.

• El grup-classe ressalta: 

- Prioritzar: Criteris pedagògics i desenvolupament de tots els treballadors en el moment de l’assessorament. 

- Figura de l’assessor com a suport. Ha de tenir en compte Potencialitats i dificultat de cada membre. Tot el context on es desenvolupa la intervenció.
- Punts fort (per intentar potenciar-los) i febles.
- L’ètica professional ha d’anteposar-se als interessos personals: saber prioritzar.
- Orientadors al centre, coordinadors del centre, directors, inspectors (només una part): assessors interns.
- Costa profunditzar, però s’ha de fer per un bon assessorament.

 

ARTICLE 3: “Formación en centros, una oportunidad para la innovación”

Entenent la formació com una oportunitat de canvi i de millora, la tasca de l’assessor és mantenir la coherència entre l’inici i el final del procés de formació.

Com assessors hem de tenir present que la formació és un procés que té uns passos que segueixen un ordre lògic, que són, compartir, veure el problema des d’altre punts de vista, dissenyar un pla en funció d’aquesta recerca, posar-ho en pràctica i avaluar-ho. 

• El grup-classe ressalta: 

- Capacitar a l’equip docent.

- Com assessorar.

- Fomentar l’interès dels professionals per la formació continua i el treball en equip.

- Assessorament: fases.

- L’èxit de l’avaluació: canvi en la institució.

- Assessor acompanya al procés de reflexió.

- Oportunitat per a millorar.

- Si no hi ha fractura, no hi ha canvi: Assessor ha de fer pràctiques que promoguin les fractures conceptuals, d’esquema,  (però no m’ha de dir el que jo he de pensar).

- El grup és un accelerador del canvi.

ARTICLE 4: “Roles y actitudes de equipo en les organitzaciones que aprenden”

Com assessors hem de tenir present que treballar en grup no vol dir treballar en equip. Treballar en equip és més profund, necessàriament ha d’existir una interdependència i confiança, així com uns objectius compartits. Aquest objectiu l’assolirem a través del pensament d’equip (teamthink) el qual consisteix en no tenir un patró únic de pensament i pensar a nivell de grup.  

• El grup-classe ressalta: 

- Diferències grup i equip.

- Groupthink (pobresa del pensament, ineficàcia, desaparició de l’equip) i teamthink (pensament divergent que enriquirà a l’equip).

- Fer manifestar-se a tots, per evitar groupthink (el líder ha de preguntar individualment, sinó amenaça de pensament únic).

- Alerta al “buen rollito” per evitar conflictes: pensament únic.

- La discussió, diversitat d’opinions: possibilitat d’enriquir-se.

- Conflicte: diferència d’interessos, confrontació.

- Discussió: per prendre decisions, es pot conèixer opinions.

- Intentar arribar a una expectativa alta.

- Coneixement mutu.

- Preveure conflictes: confiança.

- Característiques dels equips: per autoavaluar.

"Jo Ressalto"

Article 1: “ La dinamización de los equipos docentes”

El treball en equip és una metodologia de treball que s’ha anat instaurant en la societat fins arribar a un punt en la qual és de vital importància i està molt ben vist professionalment.

Tot i això no és gens fàcil treballar en equip ja que cadascú és diferent, per tant a tothom no li satisfan les mateixes necessitats. Aquest fet pot provocar insatisfaccions al grup i per tant, es essencial mantenir la motivació del grup. Per Poder mantenir aquesta motivació es proposen 5 direccions que estan totalment relacionades les unes amb les altres. Aquestes direccions són la innovació, el repte, l’èxit de les labors realitzades, el reconeixement del treball i per últim el clima afectiu.

Article 2: “Claves para la dinamización interna”

L’assessorament és una forma de millora la qualitat i la pràctica educativa dels docents. Actualment estem en un món que està en un canvi continu,i aquest canvis influeixen a l’educació, per això, les demandes d’assessorament en els docents, són cada vegada més comunes i més importants. Els assessors són doncs, aquelles persones encarregades de donar aquesta formació i d’ajudar als docents a realitzar el canvi. Tot i això els assessors molts cops cometen l’error d’introduir els canvis en els docents d’una manera superficial, per la por a la negació dels docents al canvi, aquest fet pot generar confrontacions amb el grup i pot crear conflictes entre si.

Tot i això, hi ha centres que han aconseguit l’èxit de l’assessorament intern gracies a les pautes seguides pel professorat com són el discurs democràtic, la innovació, Involucrant a les famílies al centre, etc.

Article 3: “Formación en centros, una oportunidad para la innovación”

La formació en els centres educatius ha adquirit i està adquirint cada vegada més importància a l’hora a l’hora de realitzar canvies en l’educació i millores necessàries per poder-ne millorar la qualitat. Aquestes millores i canvis, poden produir una sèrie de resistències i dubtes entre el professorat, per això és important la funció de l’assessor, per poder evitar i resoldre totes aquestes problemàtiques.

L’assessor , però, no sempre gaudeix del suport del professorat al que forma, per tant la seva tasca es complica, i la funció correcte d’aquest assessor és intentar exercir una funció col·laborativa.

Per poder realitzar un procés d’assessorament, cal seguir una sèrie de punts:

- Rebre la demanda ´-Dissenyar una experiència des de la nova perspectiva

- Compartir i comprendre el problema - Experimentar i Contrastar.

- Veure el problema segons diferents punts de vista

Article 4: “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden”

Parlem d’un equip, quan els membres d’aquest col·laboren entre ells per poder aconseguir un objectiu o resultat comú.

S’ha de fomentar el pensament d’equip (Teamthink) davant el pensament únic (Groupthink), ja que el primer fomenta un patró de pensament constructiu, crític i amb presa de decisions eficaç, i el segon presenta un patró únic de pensament que afecta a l’hora de prendre les decisions.

Per poder tenir un bon funcionament en equip és essencial que es desenvolupin els següents factors:

àOrganització del treball

àIndicadors d’actuació

àLideratge

àVivència i projecció com a equip.

àImplicació en la pressa de decisions.

àConsistència d’equip

àResponsabilitat compartida

"Jo ressalto" - Montse T.

Article 1: “La dinamización de los equipos docentes”- d’Albert Serrat

- Acceptació de la necessitat del treball en equip ->  Cohesió grupal -> Tot i això, apareixen conflictes

- Necessitats: Productives i afectives

- Per aconseguir la motivació:

1.Innovació (noves estratègies, canvis,evitar la rutina)

2. Reptes (desafiaments,..)

3. Èxit (quan s'aconsegueixen els objectius, avaluació de la qualitat)

4. Reconeixement (per part d’altres persones, cap a tot el grup,)

5. Clima afectiu (apreci, compaginar feina i moments de relaxació)

- Unió de les 5= Eficàcia.

 Article 2: “Claves para la dinamización interna”- de Juan Fernández i Antonia Rodríguez

- És impensable un canvi docent sense el suport per a fer-ho.

- Negatiu-> Assessors que no donen suport a l’avenç i pretenen un canvi preestablert pels polítics.

- Tasca de l’assessor relegada a tasques de gestió en les institucions formatives.

- 2 tipus d’agents de dinamització interna als centres (Assessors interns):

1. Coordinadors d’activitats de formació-> no es reconeixen com a formadors.

2.Psicopedagogs o orientadors.

- Errors:

1. Més responsabilitat pel coordinador.

2. Utilització del “mantenir el bon clima per evitar la innovació”.

3.Qüestionar l’assessorament per part dels docents.

4.Per millorar, implantar estratègies de solució de problemes. En comptes d’analitzar les causes del problema.

5.Seguir esquemes.

6.Tractar als companys com a clients.

7.Actituds proselitistes.

- Centres que han aconseguit l’èxit en l’assessorament intern-> han seguit una sèrie de pautes.

Article 3: “Formación en centros, una oportunidad para la innovación”- Diversos autors

- Escassa informació sobre la formació.

- Formació és fonamental, ja que produeix millores a l’escola.

- Acceptació de la figura de l’assessor, però, això no significa la no presència de tensions. Tot i que creuen que col·labora amb el grup.

- L’assessor és el responsable del procés de millora, per això és important la seva implicació.

- Primer s’ha d’analitzar el problema, és a dir no voler la solució imminent. No s’ha de generalitzar, cada centre és únic.

- Considerar la formació com un canvi continuat que potencia la professionalitat i que integra la innovació i la cultura organitzativa.

 Article 4: “Roles y actitudes de equipo en les organitzaciones que aprenden”- A.Villa y J.Solabarrienta

- En totes les organitzacions el concepte d’equip està considerat com un valor i una necessitat.

- Diferència entre grup (fins independents, contractats, no suggerències,...) i equip (fins interdependents, propietat sobre els objectius, aportacions,...)

- Evolució del pensament únic al pensament d’equip.

- Treball en equip comporta: productivitat, satisfacció i judicis sobre la gestió, és a dir, EFECTIVITAT.

- Rols d’equip: cervell, investigador, coordinador, impulsor, monitor,... S’ha de saber repartir els rols perquè l’equip sigui efectiu.

- Millora contínua per a aconseguir la major qualitat. S’ha d’avaluar tenint en compte l’eix de manteniment i l’eix de tasca.