"Jo Ressalto"

Article 1 “La dinamización de los equipos docentes”

- El treball en equip és el mitjà adequat per arribar a una cohesió en grup i aconseguir la implicació de totes les parts implicades de manera equitativa.

- La motivació i la millor socialització són les solucions per a aconseguir un bon clima de treball, cohesió i l’èxit en el treball en grup.

- Existeixen 5 directrius que per separat no serveixen per res, però plenament integrades fan que la motivació augmenti (Innovació, Repte, Èxit, Reconeixement, Clima afectiu). El treball col·laboratiu del professorat generalment aportarà avantatges apreciables: més possibilitats d'incidir en tot el centre i d'aconseguir canvis necessaris, establiment de relacions d'igualtat i suport mutu entre els professors, contrast d'opinions en un clima de respecte i tolerància.

Article 2 “Claves para la dinamización interna”

- Assessorar és un procés, de manera que no es generin resistències que atemptin contra els esforços de millora i evitant que aquest procés s'obstaculitzi. Acompanyar als docents durant els processos de millora en els centres consistiria a recopilar i difondre bones experiències d'ensenyament, motivant així la innovació en la pràctica dels professors, i actuar com a referent per ajudar els professors a processar les pors i les resistències que genera tot procés de canvi

- S’ha de potenciar la figura de l'assessor com a agent intern de canvi on els seus objectius màxims són optimitzar l'èxit acadèmic de tots els estudiants i establir relacions de treball col·laboratives amb els dos equips, el docent i el directiu i no com aquella persona que vol modificar i imposar directrius.

- L'assessor ha d'estar fortament implicat amb l'equip docent, perquè pugui acompanyar els processos de millora i s'han de remetre constantment a les preocupacions necessitats, procurant que aquestes demandes puntuals es vinculin amb el context.

Article 3 “Una oportunidad para la innovación”

- La formació en els centres és la forma que fa possible la construcció de manera conjunta, que s’avanci, que s’aconsegueixin els objectius del centre i que es respongui a una necessitat de la institució.

- L’objectiu de la formació en els centres és capacitar a l’equip docent i al centre per a que adquireixin una autonomia i puguin capaços de donar una resposta adequada a necessitats que vagin brotar.

- El paper de l’assessor és molt important en aquest procés perquè la seva tasca és fer reflexionar als professors sobre la seva pràctica, resoldre conflictes, i buscar respostes en igualtat de condició i de manera conjunta.

Article 4 “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones”

- Un grup es pot definir com dues o més persones que interactuen entre si per aconseguir resultats o determinar requeriments específics. Un equip és un grup els membres col · laboren estreta i intensament en l'obtenció d'un resultat o objectiu comú.
En funció d'aquests conceptes, tots els equips són grups: però no tots els grups, constitueixen equips.

- El rol és la modalitat singular que li dóna cada persona a la funció que li va ser assignada, la forma en què la persona té la seva funció. Depèn de les característiques de la persona i dels rols que ocupen altres integrants de l'equip. El lideratge en els equips de treball, és un rol, i per tant és condicionat i contingent.

- L'equip és alguna cosa funcional respecte d'un objectiu que es vol assolir. El grup simplement és un conjunt, una col·lecció. Els elements que conformen un grup no necessàriament tindran una relació entre si. Hi pot haver grups o equips que pertanyin a una mateixa classe o categoria general, però que es diferencien entre si tan sols per les seves sinergies característiques.

Perquè un simple grup es transformi en un equip ha de desenvolupar una sinergia pròpia, distintiva i característica, la qual dependrà d'un propòsit en particular.

"Jo ressalto"

Article 1: “La dinamización de los equipos docentes”

El treball en equip i la cohesió grupal implica que moltes de les funcions dels docents tinguin sentit, actualment hi ha una visió molt positiva del treball en equip per part dels professionals. Però tot i així existeixen situacions que comporten insatisfaccions per als docents, per aquest motiu és molt important millorar la motivació de les persones del mateix grup i per fer-ho es proposen 5 direccions: treballar des de la innovació, el repte, l’èxit de les labors realitzades, el reconeixement del treball i el clima afectiu entre els integrants del grup.

Article 2: “Claves para la dinamización interna”

Les demandes d’assessorament solen ser actes de voler millorar la pràctica educativa per part dels docents. Sovint moltes vegades els assessors volen introduir els canvis d’una manera superficial per la por a la resistència al canvi. Cauen en errors com el consens artificial, perquè no sorgeixin confrontacions grupals, el immobilisme, el proselitisme subtil, l’expertisme, etc. Tot i així, hi ha centres que han aconseguit un grau d’èxit considerable en el treball col·laboratiu, aprofitant el potencial dels centres i dels professionals, utilitzant un discurs democràtic, innovant, procurant la participació de tota la comunitat educativa,etc. En definitiva realçant l’assessorament tenint en compte les circumstàncies socioeducatives dels centres en el desenvolupament professional.

Article 3: “Formación en centros, una oportunidad para la innovación”

És molt important concebre els processos de formació en centres com a oportunitats de millora de la pràctica educativa i de la qualitat de l’educació en general. Per a que les resistències a aquest procés siguin mínimes és molt important la implicació de l’assessor o assessora en la problemàtica del grup, ja que canviar una cultura de centre és una tasca sovint molt difícil de realitzar. Per aquest motiu, fomentar una cultura col·laborativa a dins de la institució és un factor clau per promoure el desenvolupament i la innovació de noves pràctiques educatives que permetin al centre poder fer front a les noves necessitats que vagin sorgint.

Article 4: “Roles i actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden”

Les organitzacions són agents actius que aprenen, a nivell individual, grupal i organitzacional. Per aquest motiu el article es centra en els aspectes relacionats amb els equips, diferencia un grup d’un equip, ja que tot i que molt sovint es pugui considerar el mateix, existeixen diferències molt significatives que fan que no siguin iguals. Per exemple, en un grup hi ha un desconeixement de les tasques que fa l’altre persona, mentre que en un equip hi ha un coneixement de totes les funcions de tots els membres. A través de diferents autors en l’article es poden observar moltes de les característiques que ha de tenir un equip per a considerar-se com a tal. Un equip ha de mostrar tenir heterogeneïtat en els membres, aquests han d’estar implicats en tots els processos, tenir responsabilitat compartida en les tasques, etc. Un dels factors més importants a dins d’un equip és la bona comunicació entre els membres, ja que permetrà que poder solucionar els problemes que vagin sortint en el transcurs de la tasca o projecte a elaborar.

Anàlisi dels rols plays

Hola!!

El passat dimarts vam representar davant de tota la classe els rols plays preparats per la sessió. Ens vam col·locar en rotllana perquè els companys poguessin fer d’observadors mentre alguns realitzaven els rols plays.

El nostre grup juntament amb el grup 6 va representar el model d’intervenció, aquest model consistia en que l’assessor era l’expert en el tema del qual es feia un assessorament i els participants havien de fer el que ell manava, ja que era el que més sabia en aquell tema. L’assessor era qui donava les pautes als usuaris per poder aprendre i és qui dirigeix la reunió en tot moment.

Després de la nostra representació és va fer un anàlisi de les fortaleses, les debilitats i els tòpics. Com a fortaleses cal destacar: la jerarquia en el posicionament de l’assessor i el director en vers els professors, el lideratge de l’assessor en tota la reunió, la participació en la solució la feia l’assessora i que era un model d’expert.

Com a debilitats no es va destacar cap en concret, potser que en la representació mancava el sentit.

Com a tòpics es van senyalar dos, el primer que el director era de sexe masculí i el segon que les TIC ens permetrien adaptar-nos al futur.

Després de la nostra representació, el grup 2 i 5 van representar el model de facilitació, aquest model es centra en saber quin és el punt de vista o l’opinió de la part assessorada, ja que són qui prendran la iniciativa, el coneixement i la presa de decisions.

També es va fer un anàlisi de les fortaleses, les debilitats i els tòpics de la representació. De les fortaleses es va destacar: l’adaptació i individualització que es va fer als assessorats, el lideratge de la directora, el rol de l’assessora i el sentit de l’assessorament.

Com a debilitats tampoc es va destacar res en concret, simplement que a vegades hi havia una mica de desbordament per part de l’assessora quan els professors li preguntaven.

De tòpics no es va destacar cap.

Els grups 3 i 4 van representar el model de col·laboració, aquest model és molt semblant a l’anterior, ja que també busca l’opinió dels assessorats per fer l’assessorament, busca la col·laboració de tots els participants per poder arribar a una solució d’una manera dialogada i argumentada. Es diferència del segon model en que el col·laboratiu implica un procés de millora on està implicada tota la comunitat educativa, a més té indicis de que existeix un clima de solidaritat entre els participants des del principi.

D’aquesta representació també es van analitzar les fortaleses, les debilitats i els tòpics. Com a fortaleses es va citar el clima de solidaritat entre els professors, el nivell d’individualització a cada professor segons l’assignatura que impartia i que l’assessor estava situat en les matèries.

Com a debilitats només es va destacar la manca de sentit al igual que en el primer model representat.

No es va destacar cap tòpic.

Finalment, després de totes les representacions ens van quedar molt més clars els tres models d’assessorament.

"Jo ressalto"

Hola a t@ts!

A continuació anirem "penjant" aquelles idees que, de forma individual, destaquem de cadascun dels articles.

Article 1: “Dinamització dels equips docents”

Tot i ser conscients de que el treball en equip i la cohesió grupal comporta una major qualitat en la presa de decisions, i un major grau de compromís i implicació, hi ha situacions que com a professionals, ens creen insatisfaccions a nivell personal i laboral que no ens deixen avançar en aquesta proposta del treball conjunt. Per a superar aquestes situacions perjudicials, cal treballar la motivació dels professionals a través de la innovació, proposició de nous reptes, experimentar l’èxit i el reconeixement d’altres professionals i treballar en un clima afectiu.

Article 2: “Claus per a la dinamització interna”

Com a professionals de qualsevol àmbit, no hem de concebre la formació d’un persona més experta com un atac personal o contra la nostre metodologia, al contrari, demanar ajuda (ja sigui externa o interna) a algú més capaç que nosaltres sobre un àmbit determinat, és una decisió que comporta maduresa i capacitat de superació. Tot i així, per garantir l’èxit d’aquest procés de formació, haurem de superar algunes resistències que es poden donar com ara una implicació superficial, centrar-nos es aspectes més formals i econòmics que no pas en la millora de la qualitat, o no tenir en compte la demanda real.

Article 3: “Formació en centres, una oportunitat per la innovació”

Després dels passos i processos descrits en l’article, cal tenir present que davant un procés de formació és molt important aprofundir en els futurs canvis a incorporar i en els problemes que poden sorgir, ja que són aspectes que no es poden deixar en mans de la improvisació si volem saber a allò que ens enfrontem. Aquest és un posicionament que evitarà caure en l’error d’incorporar canvis sense sentit, i no com a fruit de reflexions profundes sobre la realitat que cal canviar. Finalment, cal destacar la importància de la implicació de l’assessor/a en el procés de formació, com a eina de resolució de conflictes.

Article 4: “Rols i actituds d’equip en les organitzacions que aprenen”

Si des de la nostra experiència, o cultura general, ja podíem intuir que entre grup i equip hi havia diferències més enllà de la terminologia conceptual, tot i així, l’article exposa les raons argumentades que expliquen aquesta distància a efectes pràctics entre els termes. En algunes ocasions, la realitat o la pràctica ens dificulta aquesta discriminació, ja que tenim la concepció errada que treballar amb altres persones és sinònim de treballar en equip. Un aspecte sorprenent, és l’existència de mecanismes que determinen si un conjunt de persones són un equip o no, i en quin grau ho són. Tot i així, només estarem davant d’un equip, quan ho mostri més enllà de la teoria, ja que ser pròpiament un equip comporta portar-ho a la pràctica amb el mateix èxit que sobre el paper. D’altra banda, no hem de confondre el rol actiu de cada membre d’un grup amb el seu nivell de participació, és a dir, cada persona, independentment del rol que assoleixi, serà adequat per treballar en equip quan sigui conscient i tingui l’habilitat de saber retirar-se. Dit d’una altre manera, s’ha de saber discriminar en quin moment i quan, assumir un nivell principal de protagonisme, o per al contrari, intuir el moment de deixar lloc a la participació dels altres.

Reunió Acta Nº: 3

Secretari/a: Sílvia Sorinas	Responsable reunió: Víctor Vilaubí
Dia: 8 de novembre 2011 Lloc: Sala d’estudi URV Durada de la reunió: 30 minuts	Participants: Vanessa Sisternas, Montse Trenchs, Esther Soriano
Excusats:
Ordre del dia: -Organitzar el rol playing per la propera classe -Definir el rol de cadascú
Desenvolupament: Durant la classe es va treballar models d’assessorament, concretament el d’intervenció, el de facilitació i el de col·laboració. Cada un dels grups hauria de preparar un rol playing del model que li hagi tocat. A partir de la reunió, es va distribuir els diferents personatges i algunes directrius per al desenvolupament de la improvisació.
Acords i responsables: -Cada membre del grup es prepararà amb profunditat el model d’intervenció per tal de que en la improvisació del proper dia quedi ben clar quin model es representa.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Aquesta reunió ens va servir per tractar amb més profunditat el model escollit i per intercanviar opinions entre el grup.

JOC DE ROL

Hola a tots i totes!

Com a macrogrup, ja estem preparant el primer joc de rol d'assessorament. El nostre model d'assessormanet és el d'intervenció, el qual es presenta en forma de tècnic o expert amb un "paquet" concret de solucions a aplicar, per millorar la situació concreta a partir de la qual es formula la demanda a l'assessor.

Espero que aquesta petita intervenció us sigui d'ajuda per a la següent sessió!

Recuerden

El diseño me gusta mucho, y la sugerencia de comentarios también.

Hay que darle vida ¿verdad? Que opinan si visitamos otros blogs de nuestros compañeros y comentamos, es una manera de invitar a que nos visiten.

Los integrantes del grupo deben ser autores, más que contribuyentes.

Sugiero que revisen las instrucciones.