REDICE URV 01

TAULA RODONA

LA MILLORA ESCOLAR, L’ASSESSORAMENT I LA FORMACIÓ EN CONTEXTOS DE POSTMODERNITAT

Qüestions a debatre:

- Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.
- Claus per al canvi del professorat.
- Claus per al canvi dels centres educatius.


- Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?

Vanessa Sisternas
A partir de les aportacions de Vaillant i Marcelo al llibre Las Tareas del Formador, podem dir, que el professional que es dedica a l’assessorament té cabuda en la nostra societat en diferents àmbits. Els autors han fet una selecció i descripció de quins són aquests paradigmes dins de la nostra societat actual. En primer lloc, parlen del formador en la formació inicial del professorat, en aquest cas, fan referència a les funcions d’aquest professional exercint la seva tasca professional a les aules. Aquestes responsabilitats es poden resumir en,
o Formar i entrenar als futurs professors
o La institució controla i certifica el permís per exercir la professió
o La institució te una doble funció; agent de canvi del sistema educatiu i contribueix a la socialització i reproducció de la cultura dominant

En aquest nivell inicial els formadors de formadors son els que dissenyen i desenvolupen el currículum a partir de preguntes com;
o Objectius de l’educació
o Com varien els objectius en funció dels alumnes
o Com aconseguir els objectius
o Com saber si han assolit els objectius

En segon lloc, fan referència al paper del formador en la inserció professional dels professors principiants. En aquest cas, la iniciació de la carrera professional s’ha d’entendre com a part del continu del procés de desenvolupament professional del professor, ja que es realitza la transició d’estudiants a professors. Alguns programes d’iniciació tenen la figura del mentor, on aquest assessora didàctica i personalment al professor novell, per aquest motiu, els professors mentors han de complir certs requisits i característiques personals tals com; empatia, habilitats comunicatives, diplomàcia, flexibilitat, sensibilitat, etc

En tercer lloc, trobem una descripció del paper del formador en la formació contínua dels docents. Des d’aquesta funció, el formador ha d’estar preparat per entendre, dirigir i gestionar els canvis, produïts per la combinació d’agents individuals i socials. Per a poder-ho fer, haurà d’estudiar, entre d’altres aspectes, les unitats de canvis possibles;
o Canvis individuals: visió microscòpica
o Canvis en els grups, les institucions, les societats i les cultures: visió macroscòpica

Finalment, l’últim àmbit de la societat on s’insereix l’assessorament són els nous escenaris per als professionals, com ara la Formació Professional Ocupacional, o l’ús formatiu de les noves tecnologies. Nous àmbits de treball fruit dels canvis socials que es produeixen a un ritme vertiginós en la societat actual

- En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?

Una de les parts més enriquidores del llibre, són les aportacions en primera persona d’alguns professionals de l’assessorament, o de l’educació en general. Gràcies a aquestes, es pot intuir que l’estat actual de la formació en el nostre sistema educatiu només s’adapta parcialment als problemes o a les necessitats reals de les nostres aules, per aquest motiu, podem dir que la formació que es proposa des de les diferents organitzacions no es dona amb les millors condicions possibles. Una de les causes principals que ens porta a questa situació, tal i com descriu al llibre, és que els programes de formació docent no donen els resultats esperats per la inadequada formació dels responsables de la capacitació docent. Si a aquesta situació, afegim que els cursos de capacitació no estan relacionats amb els problemes reals, es provoca:
o Malbaratament de recursos
o Rebuig a la formació d’alguns sectors docents
o El formador s’entén com un teòric allunyat de la realitat, i el professor, com algú incapaç d’explicar la seva pràctica diària

És a partir d’aquesta situació poc favorable per als professionals de l’assessorament i per als assessorats, que els autors proposen noves metodologies i nous posicionaments vers la tasca del formador.

- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.

Des del meu punt de vista, crec que aquesta pregunta va molt lligada a l’anterior, ja que només si som conscients dels punts febles de l’assessorament al nostre sistema educatiu, serem capaços i tindrem les habilitats necessàries per transformar aquesta situació de debilitat i mancances en fortaleses. Tot i així, m’agradaria destacar que cal tenir present que la formació de formadors és l’eix central de qualsevol canvi educatiu, per tant, un dels punts claus del procés d’assessorament hauria de ser proposar o dur a terme assessoraments que responguin a necessitats reals dels professionals i de l’usuari. En definitiva, que un procés d’assessorament o de formació porti implícit una investigació prèvia, real, acotada i personalitzada sobre el grup de treball.



- Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.

Tot i semblar redundant, també crec que aquesta pregunta està molt relacionada amb les anteriors, però en aquets cas, cal fer un petit incís en la clau de l’assessorament als centres educatius. Tot i que el fet de dur a terme processos d’assessorament que responguin a necessitats reals dels centres, és una de les claus, en els centres educatius, és bàsic i fonamental la implicació de tota la comunitat, ja que el procés d’implementació d’un programa consisteix en que;
o La posada en marxa s’ha d’entendre com un procés de perfeccionament i creixement
o És un procés interactiu
o La posada en marxa és un procés i no un fet aïllat

Des d’aquest punt de vista, podem afirmar que els canvis en els centres educatius no s’arribaran a produir mai amb èxit, si els professionals i tots els agents implicats en el procés, no els interioritzen i se’ls fan seus, ja que els canvis que pretén fer un assessorament en un centre, haurien de plantejar-se com a una transformació i renovació profunda per a que aquestes modificacions es mantingui en el temps i arribin a convertir-se progressivament en noves metodologies assolides per tothom.