Acció Rosa Ferré

Acció Rosa Ferré	Temps	Recursos	Avaluació
Descobrim entorns: El nen escollirà un esport que li agradi però que no en sigui expert i la família l’apuntarà (es tindrà en compte l’economia familiar). Per exemple, apuntarem al nen a un esplai on facin sortides a l’aire lliure i els ensenyin a orientar-se per la muntanya i a relacionar-se amb la natura, fent activitats on la col·laboració entre els companys sigui necessària. En aquest entorn, el nen no serà el centre d’atenció i podrà treballar la col·laboració i l’èxit col·lectiu, ja que sol jugar de manera individual a videojocs  i l’èxit sempre és el propi. A més, al treure’l dels entorns on ell creu ser el líder es veurà obligat a adoptar una conducta diferent.	Temps: 4 hores. Freqüència: 1 dia a la setmana, (els dissabtes al matí.)	Materials: Equipament de muntanya i el material que es treballi cada setmana, ( itineraris, brúixola...) Espais: L’esplai i la muntanya. Humans: Monitors de lleure. Econòmics: Inscripció a l’esplai i quota mensual, si s’escau.	Avaluarem la conducta col·laborativa mitjançant: - Reunions amb els monitors de l’esplai un cop al més. - Reunions amb els pares dos cops al més. - Reflexió del nen vers l’activitat que està duen a terme a l’esplai, dos cops al més. (Aquí es demanarà que el nen expliqui les activitats que fan i es detectarà quina posició vers el grup adopta).

ACTA Nº 4:

Secretari/a: Sílvia Sorinas	Responsable reunió: Montserrat Trenchs
Dia: 19 d’abril de 2012 Lloc: Institut- Escola Pi del Burgar Durada de la reunió: 3 hores aproximadament	Participants: Esther Soriano Sílvia Sorinas Montserrat Trenchs
Excusats: Vanessa Sisternas, Víctor Vilaubí
Ordre del dia: Visita a l'Institut- Escola Pi del Burgar Entrevista i reunió amb la seva directora i la mestra de la USEE
Desenvolupament: Durant la visita a l'escola vam parlar amb la seva directora i la mestra de la USEE per tal de conèixer com orienten a les famílies amb nens amb trets autistes. També per conèixer quines accions realitzen, etc. Per altra banda, també vam poder visitar les diferents aules, conèixer als alumnes i veure com treballen de manera inclusiva.
Acords i responsables: S'ha acordat la data de la propera reunió. S'han marcat els punts que la part pràctica del projecte ha d'incloure.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): La visita ens ha servit per conèixer de primera mà com treballen els professionals de l'escola amb els nens amb trets autistes o amb altres trastorns. També ens ha servit per començar a perfilar el projecte d'orientació que hem de realitzar. A partir d'aquesta visita podrem començar a treballar la part pràctica del projecte d'orientació a famílies amb nens autistes.

Pla d'acció tutorial

Docents

-          Orientacions sobre com proposar deures a l’alumnat

-          Com gestionar conflictes a l’aula: mediació

-          Com prevenir el fracàs escolar

-          Com gestionar l’atenció a la diversitat: nouvinguts, trastorns, retards, handicaps...

-          Com millorar la coordinació i la comunicació a partir del treball en equip

-          Com aplicar les noves tecnologies als continguts de la programació didàctica

-          Diversitat de metodologies docents

-          Tècniques de comunicació per al traspàs d’informació entre els cicles

-          Estratègies de comunicació amb les famílies

-          Selecció adequada de recursos i materials didàctics

-          Organització de l’aula

-          Relació amb l’alumnat

-          Com treballar la motivació i expectatives de l’alumnat

-          Conèixer els possibles itineraris acadèmics i professionals per orientar

Acta núm: 3

Secretari/a: Víctor Vilaubí	Responsable reunió: Montse Trenchs
Dia: 17 d’abril de 2012 Lloc: Facultat de Ciències de l’educació URV Durada de la reunió: 4 hores aproximadament	Participants: Esther Soriano, Sílvia Sorinas, Montse Trenchs, Víctor Vilaubí
Excusats: Vanessa Sisternas,
Ordre del dia: -Dissenyar l’entrevista per al primer contacte amb el centre Pi del Burgar -Corregir el marc teòric i continuar amb la realització del treball.
Desenvolupament: Durant el matí es va fer una reunió i el grup va parlar sobre quins aspectes necessitàvem i que el centre ens podria proporcionar per a realització del nostre treball. La segona part del matí la vam destinar a cercar aquells aspectes del treball que estaven fluixos i vam continuar amb altres apartats.
Acords i responsables: -S’ha acordat un esquema de preguntes per a l’entrevista del dia següent. -S’ha acordat una revisió dels apartats fets per tal de corregir, l’expressió o ampliar-los.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Aquesta reunió ens va servir per comentar en grup com hauria de ser l’entrevista que efectuarem al dia següent i què ens agradaria veure de la part pràctica. Cadascú va fer la seva part individual del treball i consensuar-les per l’equip present. A més vam començar a suggerir idees per a les presentacions del treball.

Acta nº2

Secretari/a: Esther Soriano	Responsable reunió: Sílvia Sorinas
Dia: 11-04-2012 Lloc: Sala d’estudis de la facultat de ciències de l’educació i psicologia Durada de la reunió: 4 hores	Participants: Vanessa Sisternas Esther Soriano Sílvia Sorinas Montserrat Trenchs Víctor Vilaubí
Excusats: -
Ordre del dia: -Desenvolupar el marc teòric del projecte d’orientació
Desenvolupament: En aquesta sessió hem començat a desenvolupar el marc teòric del projecte d’orientació. Hem establert els punts a desenvolupar per cada membre de l’equip i hem cercat informació sobre el tema.
Acords i responsables: -Seguir treballant en el projecte per a la propera sessió. -Realitzar la justificació de la tria per cadascun dels membres de l’equip individualment.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Aquesta sessió ha servit per centrar el tema del projecte i començar a treballar en el marc teòric. També hem pensat com realitzar la part pràctica del treball, a la propera sessió seguirem treballant en el projecte.

Acció, Esther Soriano

Grup d’experts: A classe de tutoria es treballarà sobre un projecte triat pels alumnes, es faran grups de 4 persones i el projecte estarà dividit en 4 apartats dels quals cada membre de l’equip serà expert en un tema. Es reuniran els experts de cada grup per treballar la seva part del projecte i quan estigui fet, cada expert de cada grup haurà d’explicar als demés del seu grup el que ha treballat per poder realitzar el projecte. Hem de saber que no es podrà realitzar el projecte final si no s’inclouen totes les parts de cada expert i tots han de saber de tot. Amb aquesta activitat es pretén que el subjecte se n’adoni que sense l’ajuda dels altres no pot fer la feina, que ell no té tota la veritat absoluta i que els demés també li poden ensenyar coses.

Aquesta activitat durarà 4 hores de tutoria, és a dir, es durà a terme durant un mes de classe. Es farà en el mes d’Abril de cara al final de curs.

Humans: tutor i els alumnes Materials: full de paper i ordinadors per cercar informació, Funcionals: una aula.

S’avaluarà el projecte final dels alumnes mitjançant una exposició oral i l’entrega per escrit dels projectes. També s’utilitzarà l’observació per veure com han actuat els membres de l’equip, sobretot del subjecte en concret. Com que és una activitat que es farà en hores de classe podrem esbrinar si el subjecte en concret ha treballat i com ha estat la seva actitud.

Orientació: Sílvia Sorinas

Reduir l’elevat autoconcepte de l’individu.		TEMPORALITZACIÓ	RECURSOS	AVALUACIÓ
ACCIÓ	Reunió amb els pares per tal de prenguin consciència de que s’han d’establir unes normes, límits, hàbits, etc i han d’imposar la seva autoritat. Cobreixen les necessitats del nen de manera immediata, com a servents. El que es pretén és treballar el nivell emocional que tenen els pares amb el seu fill. (Falta de contacte autèntic amb els pares) -dinàmiques d’autoavaluació sobre la pròpia conducta, sobre manejar conflictes, imposar autoritat, hàbits i normes, mesures correctives...	Establir una sessió de 1hora setmanal cada dilluns per tal de veure els progressos durant la setmana en tot el curs.	Pares Pedagog/a Psicòleg/a Sala acollidora Materials corresponents a cada dinàmica	Autoavaluació per part dels pares a partir de les pròpies experiències amb la introducció de canvis. Els professionals avaluaran els resultats i els progressos que es van obtenint a partir de l’observació i a partir del que expliquen els pares. Els professionals avaluaran les seves tècniques, estratègies i activitats proposades per tal de si s’ajusten a les necessitats dels destinataris.

Acció- Montse T

ACCIÓ:	Tot té una part negativa: l'activitat consisteix de diverses parts. En primer lloc, cada alumne, de manera individual, ha de fer una llista d'adjectius i característiques que el defineixin (comportament, personalitat, punts forts, etc). La segona part de l'activitat, consisteix en buscar la part negativa de les característiques de la llista. Per últim, debat per intercanviar opinions sobre les reflexions individuals que ha realitzat cada alumne. L'activitat li servirà per veure la part negativa de les coses i per saber que pensen els altres d'ell.
TEMPS:	- Una sessió de dues hores. - Segon trimestre.
RECURSOS:	-Humans: professor, tutor o orientador, grup classe. -Materials: aula, fulls, bolígraf i pissarra.
AVALUACIÓ:	- Com: per observació. - Què: l'acceptació de l'activitat, l' interès, la participació i l'actitud de l'alumne. La reflexió individual de l'alumne. - Quan: durant i al finalitzar l'activitat.

Acció: "Què pensen els meus pares de mi?"

Què pensen els meus pares de mi?

Sessió conjunta al centre amb els pares i el fill. El professional farà una entrevista als pares per conèixer que pensen sobre l’actitud i el comportament del seu fill. L’objectiu és que el noi estigui present durant l’entrevista per escoltar i conèixer l’opinió dels seus pares sobre la seva actitud i conducta.

Temporalització: 1 hora aproximadament

És durà a terme un cop el procés d’orientació s’hagi iniciat, ja que aquesta sessió conjunta necessita la implicació dels pares i la predisposició del fill.

Recursos: Humans: Psicòleg o Psicopedagog
Materials: Full i Bolígraf

Avaluació: A partir de les dades obtingudes resultants de l’entrevista

A comentar!!

Segons Rafael Bisquerra “Los temas a abordar desde la acción tutorial incluyen todos aquellos contemplados desde un marco amplio de la orientación”. Cita un tema d’Orientació que es pugui incloure en l’acció tutorial.

Bloc Orientació: Acta nº1

Secretari/a: Vanessa Sisternas	Responsable reunió: Vanessa Sisternas
Dia: 5 de març de 2012 Lloc: Biblioteca Durada de la reunió: 2 hores aproximadament	Participants: Montserrat Trenchs Esther Soriano Víctor Vilaubí Vanessa Sisternas Silvia Sorinas
Excusats:
Ordre del dia: Lectura de l’article de Santana Posada en comú de la lectura Redactar el text del blog
Desenvolupament: Després de la lectura individual de l’article, hem posat en comú la informació a mesura que redactàvem el text a publicar al blog. Un cop acabat el text, hem dedicat un temps a organitzar i a pautar l’odre de publicació de les actes.
Acords i responsables: Fer l’acta i penjar-la Tornar a revisar la informació de l’article per a la posada en comú de la propera sessió
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): Comencem un nou bloc de contingut mantenint el mateix equip, i amb una pràctica inicial que serveix d’introducció al tema.

Orientació en el marc extracomunitari

Les raons i factors pel qual es va consolidar la orientació als EEUU són:

1. Ser una societat orientada a la joventut
2. Ser una societat pròspera
3. La necessitat de professionals especialitzats
4. Ser una societat democràtica

La llei d’educació per la defensa nacional i la formació d’orientadors de 1958 va generar canvis els següents:

I. Millorar el nivell professional dels orientadors

II. Formació accelerada als orientadors

III. Augment constant del nombre d’orientadors

IV. Prendre consciència entre la relació entre la teoria, la investigació i la preparació

V. Criteris explícits en la preparació dels orientadors

VI. Acceptació dels orientadors en el nivell elemental

VII. Inclusió dels orientadors en les diferents lleis federals

VIII. Necessitat social de donar a conèixer que és la orientació i en què consisteix

Més endavant, a partir de l’informe de Wrenn es va destacar:

¨ Marca la necessitat dels orientadors

¨ Paper actiu de l’orientador

¨ El aprenentatge dels alumnes

¨ Reforçar l’assessorament als docents

¨ L’orientador adopta un rol diferent al psicòleg escolar

Les funcions tradicionals de l’orientador:

¨ La docència

¨ La consulta i formació de professors

¨ La supervisió dels centres de recursos d’orientació

Per donar suport a les funcions esmentades anteriorment els EEUU crea el Servei de Recolzament Extern (SAE), com a fruit de la recerca de programes més eficaços per a renovar la pràctica educativa. Aquest servei disposa de coordinadors estatals que són l’enllaç entre els centres educatius i el personal del SAE, de diseminadors ( rol adquirit per els directors o professors seleccionats) i formadors que són els que duen a terme els programes implantats en els centres.

L’orientació als EEUU sempre està en continu autoanàlisis i revisió per tal de millorar la investigació i aconseguir innovacions i millores en l’educació escolar.

VALORACIÓ DELS PROJECTES

DINAMICA REALITZADA “TDAH-Trastorn dèficit d’atenció amb hiperactivitat”	COMENTARI
PUNTS FORTS	Els punts forts que destaquen en aquesta dinàmica són entre altres, el bon domini del tema que tenien els membres del grup. Això els va permetre definir de manera correcta els conceptes propis del TDH i saber diferenciar entre aquells símptomes que ho eren i els que no. Per altra banda la presentació d’aquest grup va ser suposar un canvi respectes les altres, ja que, van utilitzar les noves tecnologies, tant a l’hora de crear activitats , com la pissarra digital, i explica alguns conceptes de la sessió, com programes informàtic per crear avatars i vídeos. Per últim esmentar que també van saber portar molt bé tot el debat que van fer ja que, es van obrir molts interrogants que es van quedar sense resoldre i ens van fer reflexionar.
PUNTS FEBLES	El punt feble que pensem que hi va haver en aquesta informació és una de les coses que la va fer més bona i interessant. En aquest cas, pensem que potser es va fer una mica pesat la part on l’avatar parlava. Tot i això ens agradaria destacar que és una innovació, a l’hora de les fer les presentacions i que a la vegada és un punt fort, tot i que potser nosaltres li haguéssim reduït el temps d’educació.
CLAREDAT	La dinàmica va ser clara i concisa. Tots els membres del grup estem d’acord que ha estat encertada.
EXPRESSIÓ ORAL	Tots els membres del grup es van expressar bé, s’entenia el que volien dir i el seu llenguatge corporal va ser correcte.
ASPECTES CLAUS DE LA DINAMICA PER A LA PARTICIPACIÓ	Creiem que els aspectes claus que han fomentat la participació en la dinàmica, ha sigut la innovació dels recursos tecnològics aplicats a la presentació. A més, destacar també que es van poder obrir qüestions sobre el TDH que en un principi s’haurien d’anar resolent a mesura que les sessions anessin avançat. Per tant destacar el debat creat a classe que ha aportat moltes visions i experiències sobre el TDH.

DINAMICA REALITZADA “PIJ-Punt d’informació juvenil"	COMENTARI
PUNTS FORTS	En aquesta dinàmica, cal destacar el bon domini, que tenien els integrants del grup, sobre el coneixement de la institució. També destacar l’encert en l’elecció d’aquest tema, ja que és un servei molt útil però que passa desapercebut per tothom, per això ha sigut interessant la seva sessió. Per una part ha sigut innovador ja que no el coneixia molta gent de la classe, per l’altra aquest fet suposa un punt negatiu per aquest servei. Cal destacar la participació que van crear els integrants del grup en vers la classe, ja sigui gràcies al tema elegit, com per la seva organització i estructura de la sessió. Gràcies aquest fet va sorgir molt de diàleg i van sorgir qüestions i dubtes que els mateixos integrants del grup van saber respondre molt bé, per tant van demostrar el coneixement sobre el tema.
PUNTS FEBLES	El punt feble que pensem que hi va haver en sessió creiem que va ser, que no es van concretar el que era necessària a l’hora de realitzar una definició sobre els serveis que oferia el punt d’informació.
CLAREDAT	La dinàmica va ser clara i concisa. Tots els membres del grup estem d’acord que ha estat encertada.
EXPRESSIÓ ORAL	Tots els membres del grup es van expressar bé, s’entenia el que volien dir i el seu llenguatge corporal va ser correcte.
ASPECTES CLAUS DE LA DINAMICA PER A LA PARTICIPACIÓ	La bona elecció del tema del projecte, ja que és un servei conegut i molt interessant per als joves. Destaca les aportacions i com van portar la sessió els integrants del grup i pe últim el debat com ha moment de reflexió més important i on és van aclarir més dubtes sobre aquest servei.

DINAMICA REALITZADA “Fracàs escolar”	COMENTARI
PUNTS FORTS	Un dels aspectes més importants d’aquesta sessió, van ser crec que es va saber transportar els dubtes o dificultats a l’hora d’abordar el fracàs o l’èxit escolar mitjançant la primera activitat. Per tant, es va traslladar la complexitat del tema i de tots els factors que el constitueixen. Per altra banda també m’agradaria destacar el debat com aspecte important de la sessió, ja que es van obrir una sèrie de preguntes que van fer reflexionar a la classe. Destacar també la participació que va mostrar la classe a l’hora de realitzar les activitats i els debats, això vol dir que el tema els va resultar d’interès. Gràcies a la utilització de vídeos com a material de suport i les cartolines i gomets de la primera activitat, es van desenvolupar les activitats en millor fluïdesa i és van poder fer més atractives. Per últim dir que és va intentar sintetitzar la informació el màxim possible per a poder realitzar una sessió segons el temps estipulat.
PUNTS FEBLES	La gran complexitat que suposa estudiar un tema d’aquestes característiques, ja que per a realitzar un bon estudi has de tenir en compte tots els factors que el poden causar i es difícil prioritzar.
CLAREDAT	La dinàmica va ser clara i concisa. Tots els membres del grup estem d’acord que ha estat encertada.
EXPRESSIÓ ORAL	Tots els membres del grup es van expressar bé, s’entenia el que volien dir i el seu llenguatge corporal va ser correcte.
ASPECTES CLAUS DE LA DINAMICA PER A LA PARTICIPACIÓ	La bona elecció del tema del projecte, ja que és un tema d’actualitat el qual com a educadors ens interessa a tots. La sessió es va desenvolupar d’una manera fluïda gràcies als materials de suport seleccionats. El debat que es va crear ens va fer reflexionar a tots sobre el fracàs escolar i es van donar les diferents visions i opinions dels membres de la classe.